Una breu història de Debian
---------------------------------------------------------------------
versió: 13.7 (2025-05-17)
---------------------------------------------------------------------
Dret de reproducció © 1999-2020 Debian Documentation Team <
debian-doc@lists.debian.org>
Dret de reproducció © 2023 Debian Publicity Team <
debian-publicity@lists.debian.org>
Equip de publicitat de Debian
<debian-publicity@lists.debian.org>
Aquest document pot ser redistribuït o modificat lliurement en
qualsevol forma sempre que els vostres canvis estiguin clarament
documentats.
Aquest document es pot redistribuir pagant o gratuïtament, i es
pot modificar (incloent el trasllat d'un tipus de suport o format
de fitxer a un altre, o d'un idioma a un altre) sempre que tots
els canvis a l'original estiguin clarament marcats com a tals.
En aquest document hi han fet contribucions significatives les
persones següents:
* Javier Fernández-Sanguino <jfs@debian.org>
* Bdale Garbee <bdale@debian.org>
* Hartmut Koptein <koptein@debian.org>
* Nils Lohner <lohner@debian.org>
* Will Lowe <lowe@debian.org>
* Bill Mitchell <Bill.Mitchell@pobox.com>
* Ian Murdock
* Martin Schulze <joey@debian.org>
* Craig Small <csmall@debian.org>
Resum
Aquest document descriu la història i els objectius del projecte
Debian.
---------------------------------------------------------------------
Sumari
1. Introducció: Què és el projecte Debian?
1.1. A l'inici
1.2. Pronunciació de Debian
2. Lideratge
3. Versions de Debian
4. Una història detallada
4.1. Les versions 0.x
4.2. El primerenc sistema de paquets de Debian
4.3. Les versions 1.x
4.4. Les versions 2.x
4.5. Les versions 3.x
4.6. Les versions 4.x
4.7. Les versions 5.x
4.8. Les versions 6.x
4.9. Les versions 7.x
4.10. Les versions 8.x
4.11. Les versions 9.x
4.12. Les versions 10.x
4.13. Les versions 11.x
5. Alguns esdeveniments importants
5.1. Octubre del 2000: Implementació dels «pools» de paquets
5.2. Novembre del 2002: El foc crema un servidor Debian
5.3. Novembre del 2003: Diversos servidors de Debian són
piratejats
6. Tot recordant les persones que ens han deixat
6.1. Juliol del 2000: mor Joel Klecker
6.2. Març del 2001: mor Christopher Rutter
6.3. Març del 2001: mor Fabrizio Polacco
6.4. Juliol del 2002: mor Martin Butterweck
6.5. Maig del 2004: moren Manuel Estrada Sainz i Andrés García
Solier
6.6. Juliol del 2005: mor Jens Schmalzing
6.7. Desembre del 2008: mor Thiemo Seufer
6.8. Juliol del 2009: mor Steve Greenland
6.9. Agost del 2010: mor Frans Pop
6.10. Abril del 2011: mor Adrian von Bidder
6.11. Maig del 2013: mor Ray Dassen
6.12. Juny del 2013: mor Paul Cupis
6.13. Juliol del 2014: mor Peter Miller
6.14. Febrer del 2015: mor Clytie Siddall
6.15. Desembre del 2015: mor Ian Murdock
6.16. Setembre del 2016: mor Kristoffer H. Rose
6.17. Setembre del 2018: mor Innocent de Marchi
6.18. Març del 2019: mor Lucy Wayland
6.19. Juny del 2020: mor Robert Lemmen
6.20. Juny del 2020: mor Karl Ramm
6.21. Gener del 2021: mor Adam Conrad
6.22. Abril 2021: mor Rogério Theodoro de Brito
6.23. Setembre del 2023: mor Abraham Raji
6.24. Desembre del 2023: mor Gunnar Hjalmarsson
6.25. Juliol del 2024: mor Peter De Schrijver
6.26. Novembre del 2024: mor Jérémy Bobbio
6.27. Gener del 2025: mor Steve Langasek
7. Què vindrà ara?
A. El Manifest de Debian
A.1. Què és Debian Linux?
A.2. Per què s'està construint Debian?
A.3. Com intentarà Debian posar fi a aquests problemes?
Capítol 1. Introducció: Què és el projecte Debian?
El Projecte Debian és un grup de voluntaris d'arreu del món que
s'esforcen per produir una distribució de sistema operatiu que
està composta completament per programari lliure. El producte
principal del projecte fins ara és la distribució de programari
Debian GNU/Linux, que inclou el nucli del sistema operatiu Linux,
i milers d'aplicacions «preempaquetades». Diversos tipus de
processadors són compatibles en major o menor mesura, incloent-hi
«x86» de 32 i 64 bits, ARM, MIPS, PowerPC i IBM S/390.
Debian va motivar la formació de Software in the Public Interest,
Inc., una organització sense ànim de lucre amb seu a Nova York.
L'SPI va ser fundat per ajudar a Debian i a altres organitzacions
similars a desenvolupar i distribuir maquinari i programari
obert. Entre altres coses, SPI proporciona un mecanisme pel qual
el Projecte Debian pot acceptar contribucions que són deduïbles
d'impostos als Estats Units.
Per a més informació sobre el programari lliure, vegeu el Debian
Social Contract i les relacionades Debian Free Software
Guidelines, o la pàgina Debian What Does Free Mean?.
1.1. A l'inici
El projecte Debian va ser fundat oficialment per Ian Murdock el
16 d'agost del 1993 (hi ha també una impressió escanejada
d'aquest anunci). En aquell moment, tot el concepte global de
«distribució» de Linux era nou. L'Ian pretenia que Debian fos una
distribució que es faria obertament, en l'esperit de Linux i GNU
(llegiu el seu manifest proporcionat com a apèndix d'aquest
document per a més detalls). La creació de Debian va ser
patrocinada pel projecte GNU de la FSF durant un any (del
novembre del 1994 al novembre del 1995).
Debian havia d'estar preparada amb cura i consciència, i ser
mantinguda i recolzada amb la mateixa cura. Tot va començar com
un petit grup de hackers de programari lliure, i gradualment va
créixer fins a convertir-se en una gran comunitat ben organitzada
de desenvolupadors i usuaris.
Quan va començar, Debian era l'única distribució que estava
oberta perquè cada desenvolupador i usuari aportessin el seu
treball. Segueix sent el distribuïdor més significatiu de Linux
que no és una entitat comercial. És l'únic gran projecte amb una
constitució, contracte social i polítiques documentades per
organitzar el projecte. Debian també és l'única distribució que
està «micro empaquetada» utilitzant informació detallada de
dependències pel que fa a les relacions entre paquets per
assegurar la consistència del sistema en totes les
actualitzacions.
Per aconseguir i mantenir alts estàndards de qualitat, Debian ha
adoptat un ampli conjunt de polítiques i procediments per
empaquetar i distribuir programari. Aquests estàndards estan
recolzats per eines, automatitzacions i documentació que
implementa tots els elements clau de Debian d'una manera oberta i
visible.
1.2. Pronunciació de Debian
La pronunciació oficial, de Debian és «deb ee n» (N.T.: en
anglès). El nom prové dels noms del creador de Debian, Ian
Murdock, i la seva dona, Debra.
Capítol 2. Lideratge
Debian ha tingut diversos líders des dels seus inicis el 1993.
Ian Murdock va fundar Debian l'agost del 1993 i el va dirigir
fins al març del 1996.
Bruce Perens va dirigir Debian des de l'abril del 1996 fins al
desembre del 1997.
Ian Jackson va dirigir Debian del gener al desembre del 1998.
Wichert Akkerman va dirigir Debian des del gener del 1999 fins al
març del 2001.
Ben Collins va dirigir Debian des de l'abril del 2001 fins a
l'abril del 2002.
Bdale Garbee va dirigir Debian des de l'abril del 2002 fins a
l'abril del 2003.
Martin Michlmayr va dirigir Debian des del març del 2003 fins al
març del 2005.
Branden Robinson va dirigir Debian des de l'abril del 2005 fins a
l'abril del 2006.
Anthony Towns va liderar Debian des de l'abril del 2006 fins a
l'abril del 2007.
Sam Hocevar va dirigir Debian des de l'abril del 2007 fins a
l'abril del 2008.
Steve McIntyre va dirigir Debian des de l'abril del 2008 fins a
l'abril del 2010.
Stefano Zacchiroli va dirigir Debian des de l'abril del 2010 fins
a l'abril del 2013.
El Lucas Nussbaum va dirigir Debian des de l'abril del 2013 fins
a l'abril del 2015.
Neil McGovern va dirigir Debian des de l'abril del 2015 fins a
l'abril del 2016.
Mehdi Dogguy va dirigir Debian des de l'abril del 2016 fins a
l'abril del 2017.
Chris Lamb va liderar Debian des de l'abril del 2017 fins a
l'abril del 2019.
Sam Hartman va liderar Debian des de l'abril del 2019 fins a
l'abril del 2020.
Jonathan Carter va dirigir Debian des de l'abril del 2020 fins a
abril del 2024.
Andreas Tille va ser elegit a l'abril del 2024 i és el nostre
líder actual.
Capítol 3. Versions de Debian
De Debian 0.01 a 0.90 (agost-desembre del 1993)
Debian 0.91 (gener del 1994): Aquesta versió tenia un sistema de
paquets senzill que podia instal·lar i desinstal·lar paquets. El
projecte havia crescut fins a tenir diverses dotzenes de persones
en aquell moment.
Debian 0.93R5 (març del 1995): En aquest punt, la responsabilitat
de cada paquet es va assignar clarament a un desenvolupador, i el
gestor de paquets (dpkg) es va utilitzar per instal·lar paquets
després de la instal·lació d'un sistema base.
Debian 0.93R6 (novembre del 1995): apareix dselect. Aquesta va
ser l'última versió de Debian utilitzant el format binari
«a.out»; hi havia uns 60 desenvolupadors. El primer servidor
«master.debian.org» va ser construït per Bdale Garbee i allotjat
per HP en paral·lel amb la publicació de 0.93R6. El desplegament
d'un servidor mestre explícit en el qual els desenvolupadors de
Debian construirien cada publicació va portar directament a la
formació de la xarxa de rèpliques de Debian, i indirectament al
desenvolupament de moltes de les polítiques i procediments
utilitzats per gestionar el projecte avui en dia.
Debian 1.0 no es va publicar mai: InfoMagic, un venedor de CD, va
enviar accidentalment una versió de desenvolupament de Debian i
la va titular 1.0. L'11 de desembre del 1995, Debian i InfoMagic
van anunciar conjuntament que aquest llançament havia estat una
pífia. Bruce Perens explica que les dades contingudes al
«InfoMagic Linux Developer's Resource 5-CD Set November 1995» com
a «Debian 1.0» no és la versió 1.0 de Debian, sinó una versió de
desenvolupament primerenca que només estava parcialment en format
ELF, probablement no engegaria o s'executaria correctament, i no
representava la qualitat d'un sistema Debian publicat. Per evitar
confusions entre la versió prematura del CD i la versió real de
Debian, el projecte Debian va anomenar el seva següent versió com
a «Debian 1.1». El prematur Debian 1.0 en CD és obsolet i no
s'hauria d'utilitzar.
L'allotjament de «master.debian.org» es va traslladar d'HP a
«i-Connect.Net» cap a finals del 1995. Michael Neuffer i Shimon
Shapiro, fundadors d'«i-Connect.Net», van allotjar el «master»
amb el seu propi maquinari durant una mica més d'un any. Durant
aquest temps, van proporcionar molts serveis a Debian,
incloent-hi l'executar el que era essencialment el procés diari
del New Maintainer, i ajudar significativament al creixement de
la primera xarxa de rèpliques de Debian.
Debian 1.1 Buzz (17 de juny del 1996): Aquesta va ser la primera
versió de Debian amb un nom en clau. Va ser agafat, com tots els
altres fins ara, del nom d'un personatge d'una de les pel·lícules
de Toy Story ... en aquest cas, Buzz Lightyear. En aquest moment,
Bruce Perens havia assumit el lideratge del projecte d'Ian
Murdock, i Bruce estava treballant a Pixar, l'empresa que produïa
les pel·lícules. Aquesta versió era totalment ELF, utilitzava el
nucli 2.0 de Linux i contenia 474 paquets.
Debian 1.2 Rex (12 de desembre del 1996): Anomenada com el
dinosaure de plàstic de les pel·lícules de Toy Story. Aquesta
versió contenia 848 paquets mantinguts per 120 desenvolupadors
Debian 1.3 Bo (5 de juny del 1997): Anomenada com Bo Peep, la
pastora. Aquesta versió contenia 974 paquets mantinguts per 200
desenvolupadors.
Debian 2.0 Hamm (24 de juliol del 1998): Anomenada com el porquet
guardiola de les pel·lícules de Toy Story. Aquest va ser el
primer llançament multiarquitectura de Debian, afegint
compatibilitat amb les arquitectures de la sèrie Motorola 68000.
Amb Ian Jackson com a líder del projecte, aquesta versió va fer
la transició a «libc6», i consistia en més de 1500 paquets
mantinguts per més de 400 desenvolupadors.
Debian 2.1 Slink (9 de març del 1999): Anomenada així pel
gos-molla de la pel·lícula. Es van afegir dues arquitectures més,
Alpha i SPARC. Amb Wichert Akkerman com a cap del projecte,
aquesta versió consistia en uns 2250 paquets i requeria dos CDs
del conjunt oficial. La innovació tècnica clau va ser la
introducció d'«apt», una nova interfície de gestió de paquets.
Àmpliament emulat, l'«apt» va abordar problemes resultants del
creixement continuat de Debian, i va establir un nou paradigma
per a la descàrrega de paquets i la instal·lació en sistemes
operatius de codi obert.
Debian 2.2 Potato (15 d'agost del 2000): Anomenada així pel «Mr
Potato Head» de les pel·lícules de Toy Story. Aquesta versió va
afegir compatibilitat amb les arquitectures PowerPC i ARM. Amb
Wichert encara treballant com a cap del projecte, aquesta versió
contenia més de 3900 paquets binaris derivats de més de 2600
paquets de codi font mantinguts per més de 450 desenvolupadors
Debian.
Debian 3.0 Woody (19 de juliol del 2002): Anomenada així pel
personatge principal les pel·lícules de Toy Story: el vaquer
«Woody». En aquesta versió es van afegir encara més
arquitectures: IA-64, HP PA-RISC, MIPS («big endian»), MIPS
(«little endian») i S/390. Aquesta és també la primera versió en
incloure programari criptogràfic a causa de la relaxació de les
restriccions d'exportació als EUA, i també el primer a incloure
KDE, un cop els problemes de llicència amb Qt es van resoldre.
Amb Bdale Garbee recentment nomenat Project Leader, i més de 900
desenvolupadors de Debian, aquesta versió contenia al voltant de
8.500 paquets binaris i 7 CD binaris en el conjunt oficial.
Debian 3.1 Sarge (6 de juny del 2005): anomenada així pel sergent
dels Homes de l'Exèrcit de Plàstic Verd. No es van afegir noves
arquitectures a la versió, encara que un port AMD64 no oficial es
va publicar al mateix temps i es va distribuir a través del nou
lloc d'allotjament del projecte Alioth. Aquesta versió comptava
amb un nou instal·lador: debian-installer, una peça modular de
programari que comptava amb detecció automàtica de maquinari,
funcions d'instal·lació desatesa i que va ser publicat
completament traduït a més de trenta idiomes. També va ser el
primer llançament que va incloure una suite d'oficina completa:
OpenOffice.org. Branden Robinson acabava de ser nomenat cap del
projecte. Aquesta versió va ser realitzada per més de nou-cents
desenvolupadors de Debian, i contenia al voltant de 15.400
paquets binaris i 14 CD binaris en el conjunt oficial.
Debian 4.0 Etch (8 d'abril del 2007): anomenada així per la
«pissarra màgica» de la pel·lícula. En aquesta publicació es va
afegir una arquitectura: AMD64, i es va eliminar el suport
oficial per a m68k. Aquesta versió va continuar utilitzant el
debian-installer, però afegint en aquest llançament un
instal·lador gràfic, verificació criptogràfica dels paquets
descarregats, un particionat més flexible (amb compatibilitat per
a particions encriptades), configuració del correu simplificada,
una selecció d'escriptori més flexible, localització simplificada
però millorada i nous modes, incloent un mode de rescat. Les
noves instal·lacions no necessitarien reiniciar-se durant el
procés d'instal·lació ja que les dues fases anteriors de la
instal·lació ara s'integraven. Aquest nou instal·lador va
proporcionar suport per a scripts que utilitzen caràcters
compostos i llenguatges complexos en la seva versió gràfica,
augmentant el nombre de traduccions disponibles a més de
cinquanta. Sam Hocevar va ser nomenat cap del projecte el mateix
dia, i el projecte ja incloïa més de mil trenta desenvolupadors.
La publicació contenia al voltant de 18.000 paquets binaris
repartits en més de 20 CD binaris (3 DVDs) del conjunt oficial.
També hi havia dos CD binaris disponibles per instal·lar el
sistema amb entorns d'escriptori alternatius diferents del
predeterminat.
Debian 5.0 Lenny (febrer del 2009): anomenada així pels
binoculars amb corda de les pel·lícules de Toy Story. En aquesta
versió es va afegir una arquitectura: ARM EABI (o armel),
proporcionant suport per als processadors ARM més nous i fent
obsolet el port ARM antic (arm). El port m68k no es va incloure
en aquesta versió, tot i que encara era proporcionat a la
distribució unstable. Aquesta versió no va incloure el port de
FreeBSD, malgrat que s'hi havia treballat molt per fer-lo apte
encara no complia els requisits d'aptitud per a aquesta versió.
La compatibilitat amb dispositius de petit factor es va
incrementar en aquesta versió pel suport afegit per a la
plataforma Orion de Marvell, que es va utilitzar en molts
dispositius d'emmagatzematge i també va proporcionar
compatibilitat amb diversos Netbooks. Es van afegir algunes noves
eines de compilació que permetien que els paquets de Debian es
construïssin externament («cross-built») i es reduïssin per a
sistemes ARM integrats. A més, els «netbooks» de diferents
venedors ara ja eren compatibles i la distribució proporcionava
programari més adequat per a ordinadors amb un rendiment
relativament baix.
També va ser la primera versió que va proporcionar versions
lliures de la tecnologia Java de Sun, fent possible proporcionar
aplicacions Java a la secció main.
Debian 6.0 Squeeze (febrer del 2011): anomenada així pels
extraterrestres verds de tres ulls.
La versió es va congelar el 6 d'agost del 2010, amb molts dels
desenvolupadors de Debian reunits al 10è DebConf de Nova York.
Mentre que dues arquitectures («alpha» i «hppa») van ser
eliminades, dues arquitectures del nou port de FreeBSD
(«kfreebsd-i386» i «kfreebsd-amd64») van ser posades a disposició
com a technology preview, incloent-hi el nucli i les eines
d'usuari, així com el programari usual de servidor (encara que no
de moment característiques avançades d'escriptori). Aquesta va
ser la primera vegada que una distribució Linux s'estenia per a
permetre també l'ús d'un nucli diferent del Linux.
La nova versió va introduir una seqüència d'arrencada basada en
dependències, que permetia processar els scripts d'inici en
paral·lel, accelerant l'inici del sistema.
Debian 6 va ser la primera versió que es va beneficiar del Long
Term Support (LTS), un projecte per estendre la vida útil de
totes les versions estables de Debian fins a (almenys) 5 anys. La
Debian LTS no era gestionada per l'equip de seguretat de Debian,
sinó per un grup separat de voluntaris i empreses interessades a
fer-ne un èxit. Debian 6 va tenir suport fins a finals de febrer
del 2016, però limitada a les arquitectures «i386» i «amd64».
Debian 7.0 Wheezy (maig del 2013): anomenada així pel pingüí de
goma amb corbatí vermell.
La versió es va congelar el 30 de juny del 2012, molt a prop de
la reunió de desenvolupadors de Debian al 12è DebConf a Managua,
Nicaragua.
Una arquitectura va ser inclosa en aquesta versió («armhf»), i es
va introduir el suport multi-arquitectura, que va permetre als
usuaris instal·lar paquets de diferents arquitectures a la
mateixa màquina. Les millores en el procés d'instal·lació van
permetre a les persones amb discapacitat visual instal·lar el
sistema utilitzant el programari de parla per primera vegada.
Aquesta també va ser la primera versió que va donar suport a la
instal·lació i arrencada en dispositius utilitzant
microprogramari UEFI.
Debian 7 va tenir suport a llarg termini (LTS) per a les
arquitectures «i386», «amd64», «armel» i «armhf» fins a finals de
maig del 2018.
Debian 8 Jessie (abril del 2015): anomenada així per la nina
vaquera que va aparèixer per primera vegada a Toy Story 2.
Aquesta versió va introduir per primera vegada el sistema «init»
de «systemd» com a predeterminat. Es van introduir dues noves
arquitectures: «arm64» i «ppc64el» i se'n van treure tres: «s390»
(substituïda per «s390x»), «ia64» i «sparc». L'arquitectura Sparc
havia estat present a Debian durant 16 anys, però no el tenia
suport de desenvolupadors per fer-la mantenible dins de la
distribució.
La versió incloïa moltes millores de seguretat, com ara un nucli
nou que anul·lava tot un conjunt de vulnerabilitats de seguretat
(atacs d'enllaços), una nova manera de detectar paquets que
tenien suport de seguretat, més paquets compilats amb opcions de
compilador estrictes i un nou mecanisme («needrestart») per
detectar subsistemes que s'havien de reiniciar per tal de
propagar actualitzacions de seguretat després d'una
actualització.
Debian 8 va tenir suport a llarg termini (LTS) per a les
arquitectures «i386», «amd64», «armel» i «armhf» fins a finals de
juny del 2020.
Debian 9 Stretch (juny del 2017): anomenada així pel pop de goma
amb ventoses als seus vuit llargs tentacles que va aparèixer a
Toy Story 3.
La versió es va congelar el 7 de febrer del 2017.
Debian 9 va ser dedicada al fundador del projecte, Ian Murdock,
que va morir el 28 de desembre del 2015.
La compatibilitat amb l'arquitectura «powerpc» es va eliminar en
aquesta versió, mentre que es va afegir l'arquitectura
«mips64el». Aquesta versió va introduir paquets de depuració amb
un repositori nou a l'arxiu; els paquets d'aquest repositori
proporcionaven símbols de depuració automàticament per als
paquets. El Firefox i el Thunderbird van tornar a Debian,
reemplaçant les seves versions de marca blanca Iceweasel i
Icedove, que van estar presents a l'arxiu durant més de 10 anys.
Gràcies al projecte Reproducible Builds, més del 90% dels paquets
font inclosos a Debian 9 podien generar paquets binaris idèntics
bit a bit.
Debian 9 va tenir suport a llarg termini (LTS) per a
arquitectures «i386», «amd64», «armel» i «armhf» fins a finals de
juny del 2022.
Debian 10 Buster (juliol del 2019): anomenada així pel gos de
companyia d'Andy, rebut com a regal de Nadal al final de Toy
Story.
Amb aquesta versió Debian per primera vegada va incloure un marc
de control d'accés obligatori habilitat per defecte (AppArmor).
També va ser la primera versió de Debian que incloïa programes
basats en Rust com Firefox, «ripgrep», «fd», «exa», etc. i un
nombre significatiu de biblioteques basades en Rust (més de 450).
A Debian 10, el GNOME per defecte utilitza el servidor de
visualització Wayland en lloc de Xorg, proporcionant un disseny
senzill i més modern, i beneficis de seguretat. El suport UEFI
(«Unified Extensible Firmware Interface») introduït per primera
vegada a Debian 7 va continuar millorant-se considerablement a
Debian 10, estant inclòs per a arquitectures «amd64», «i386» i
«arm64» i funcionant sense retocs a la majoria de màquines amb el
Secure Boot activat.
Debian 10 va tenir suport a llarg termini (LTS) per a les
arquitectures «i386», «amd64», «armel» i «armhf» fins a finals de
juny del 2024.
Debian 11 Bullseye (14 d'agost del 2021): anomenada així pel
cavall de fusta de Woody que va aparèixer a Toy Story 2.
Aquesta versió contenia més d'11.294 paquets nous amb un total de
59.551 paquets, juntament amb una reducció significativa de més
de 9.519 paquets que van ser marcats com a «obsolets» i
suprimits. Es van actualitzar 42.821 paquets i 5.434 paquets es
van mantenir sense canvis.
Debian 11 va permetre la impressió i l'escaneig sense la
necessitat de controladors específics de fabricant (que sovint no
són lliures), i va incloure un nucli Linux amb suport per al
sistema de fitxers exFAT. El suport d'arquitectura «mips» va ser
abandonat, però mantenint el suport per a arquitectures «mipsel»
(«little-endian») per a maquinari de 32 bits i arquitectura
«mips64el» per a maquinari de 64 bits.
L'equip de Debian Med va participar en la lluita contra la
COVID-19 empaquetant programari per investigar el virus a nivell
de seqüència i per lluitar contra la pandèmia amb les eines
utilitzades en epidemiologia; aquest treball va continuar
centrant-se en les eines d'aprenentatge automàtic per a tots dos
camps.
Debian 12 Bookworm (10 de juny del 2023): anomenada així per un
cuc de joguina verd amb una llanterna incorporada que va
aparèixer a Toy Story 3.
Aquesta versió contenia més d'11.089 paquets nous amb un total de
64.419 paquets, mentre que més de 6.296 paquets foren suprimits
com a «obsolets». En aquesta versió es van actualitzar 43.254
paquets. L'ús global de disc de bookworm és de 365.016.420 kB
(365 GB), i està format per 1.341.564.204 línies de codi.
Després de la Resolució General 2022 sobre el microprogramari no
lliure, el contracte social de Debian es va ajustar i es va
introduir una nova àrea d'arxiu anomenada non-free-firmware, fent
possible separar el microprogramari no lliure dels altres paquets
no lliures. La majoria de paquets de microprogramari no lliures
s'han mogut de non-free a non-free-firmware. Aquesta separació
permet construir una varietat d'imatges oficials d'instal·lació.
I fa que sigui molt més fàcil la instal·lació de Debian en
maquinari popular utilitzant l'instal·lador oficial de Debian.
Un total de nou arquitectures són compatibles oficialment amb
bookworm.
L'equip de Debian Cloud publica bookworm per a tres serveis
populars de computació al núvol.
Entre publicacions, a l'informe d'error #978636 (febrer del
2021), el Comitè Tècnic va resoldre que Debian bookworm només
seria compatible amb la disposició del sistema de fitxers amb el
«usr» unificat^[1], deixant de banda el suport per a la
disposició «non-merged-usr». Per als sistemes instal·lats amb
buster o bullseye no hi hauria canvis al sistema de fitxers; no
obstant això, els sistemes que utilitzessin la disposició antiga
serien convertits durant l'actualització.
Gràcies al treball combinat de l'equip de seguretat de Debian i
l'equip de suport a llarg termini de Debian, bookworm tindrà
suport en quatre arquitectures fins al juny del 2028 (5 anys
després de la publicació).
Debian 13 Trixie (la distribució testing a partir de l'agost del
2024): Trixie és un triceratop de joguina blau que va aparèixer a
Toy Story 3.
---------------------------------------------------------------------
^[1] «usr-merge» (o «usr» fusionat o /usr-move) és una disposició
del sistema de fitxers on els directoris tradicionals d'Unix /
bin, /sbin, /lib i /lib64 són reemplaçats per enllaços simbòlics
als seus homòlegs sota /usr. Per exemple, /bin és reemplaçat per
un enllaç simbòlic a /usr/bin. El 2012, l'«usr-merge» va ser
implementat per Fedora Linux, així com per Ubuntu Linux. Vegeu
també The Case For The Usr Merge i les Notes de publicació de
Bookworm.
Capítol 4. Una història detallada
4.1. Les versions 0.x
Debian va ser originada a l'agost del 1993 per Ian Murdock, en
aquell moment estudiant de grau a la Universitat de Purdue.
Debian va ser patrocinada pel Projecte GNU de The Free Software
Foundation, l'organització iniciada per Richard Stallman i
associada amb la General Public License (GPL), durant un any, del
novembre del 1994 al novembre del 1995.
Debian 0.01 fins a Debian 0.90 van ser publicades entre l'agost i
el desembre del 1993. Ian Murdock escrivia:
"La Debian 0.91 va ser publicada el gener del 1994. Tenia un
sistema de paquets primitiu que permetia als usuaris manipular
els paquets però que feia poc més (segurament no tenia
dependències ni res semblant). En aquell moment hi havia unes
quantes dotzenes de persones treballant a Debian, tot i que era
jo qui preparava majoritàriament les publicacions. La 0.91 va ser
l'última versió feta d'aquesta manera.
La major part del 1994 es va dedicar a organitzar el Projecte
Debian perquè altres hi poguessin contribuir de manera més
efectiva, així com a treballar en el dpkg (Ian Jackson va ser en
gran part el responsable d'això). No hi va haver versions
publicades al 1994 que pugui recordar, encara que hi va haver
diverses publicacions internes mentre treballàvem per aconseguir
el procés correcte.
Debian 0.93 Release 5 va tenir lloc el març del 1995 i va ser el
primer llançament «modern» de Debian: hi havia molts més
desenvolupadors llavors (encara que no recordo exactament
quants), cadascun mantenint els seus propis paquets, i el dpkg
s'estava utilitzant per instal·lar i mantenir tots aquests
paquets després d'instal·lar un sistema base.
La versió 6 de Debian 0.93 va tenir lloc el novembre del 1995 i
va ser l'última versió «a.out». Hi havia una seixantena de
desenvolupadors que mantenien paquets a la 0.93R6. Si recordo bé,
dselect va aparèixer per primera vegada a la 0.93R6."
Ian Murdock també assenyala que Debian 0.93R6 «... sempre ha
estat la meva versió preferida de Debian», tot i que admet la
possibilitat d'algun biaix personal, ja que va deixar de
treballar activament en el projecte el març del 1996 durant la
preproducció de Debian 1.0, que en realitat es va publicar com
Debian 1.1 per evitar una confusió després que un fabricant de
CD-ROM va etiquetar erròniament una versió inèdita com a Debian
1.0. Aquest incident va dur al concepte d'imatges «oficials» de
CD-ROM, com una manera per al projecte d'ajudar als venedors a
evitar aquest tipus d'error.
Durant l'agost del 1995 (entre Debian 0.93 Release 5 i Debian
0.93 Release 6), Hartmut Koptein va començar el primer port per a
Debian, per a la família Motorola m68k. Ell va dir «Molts, molts
paquets se centraven en el i386 («little endian», -m486, -O6 i
tots per a «libc4») i va ser un moment difícil per obtenir una
base de partida de paquets a la meva màquina (un Atari Medusa
68040, 32 MHz). Després de tres mesos (el novembre del 1995),
vaig pujar 200 paquets de 250 paquets disponibles, tots per a
«libc5»!» Més tard va començar un altre port juntament amb el
Vincent Renardias i el Martin Schulze per a la família PowerPC.
Des d'aquest moment, el Projecte Debian ha crescut fins a
incloure diversos ports a d'altres arquitectures, un port a un
nou nucli (no Linux), el micronucli GNU Hurd, i almenys una
variant del nucli BSD.
Un dels primers membres del projecte, el Bill Mitchell, recorda
el nucli Linux
"... estant entre la 0.99r8 i i la 0.99r15 és quan vam començar.
Durant molt de temps, vaig poder compilar el nucli en menys de 30
minuts en una màquina basada en 386 de 20 MHz, i també hi podia
fer una instal·lació de Debian en el mateix temps i en menys de
10Mb d'espai de disc.
"... recordo que el grup inicial que incloïa Ian Murdock, jo
mateix, Ian Jackson, un altre Ian de qui no en recordo el cognom,
Dan Quinlan, i alguns d'altres més de qui no en recordo els noms.
Matt Welsh va formar part del grup inicial o s'hi va afegir molt
aviat (però ja ha deixat el projecte). Algú va muntar una llista
de correu, i ja vam estar en marxa.
Que jo recordi, no vam començar amb cap pla, i no vam començar
amb l'elaboració d'un pla de manera gaire organitzada. Des del
principi, recordo, vam començar a recollir fonts per a una
col·lecció bastant aleatòria de paquets. Amb el temps, vam
arribar a centrar-nos en una col·lecció d'elements que es
requeriria per agrupar el nucli d'una distribució: el nucli, un
intèrpret d'ordres, l'«update», «getty», diversos altres
programes i fitxers de suport necessaris per iniciar el sistema,
i un conjunt d'utilitats bàsiques."
4.2. El primerenc sistema de paquets de Debian
En les primeres etapes del projecte, els membres van considerar
només la distribució de paquets font. Cada paquet consistiria en
el codi font i un fitxer de pedaç de Debian, i els usuaris
decomprimirien les fonts, aplicarien els pedaços i compilarien
ells mateixos els binaris. Aviat es van adonar, però, que es
necessitaria algun tipus d'esquema de distribució binari. La
primera eina d'empaquetament, escrita per Ian Murdock i anomenada
dpkg, va crear un paquet en un format binari específic de Debian,
i es podria utilitzar més tard per descomprimir i instal·lar els
fitxers del paquet.
Ian Jackson aviat es va fer càrrec del desenvolupament de l'eina
d'empaquetat, canviant-ne el nom dpkg-deb i escrivint un programa
d'interfície que va anomenar dpkg per facilitar l'ús de dpkg-deb
i proporcionar les Dependències i Conflictes de l'actual sistema
de Debian. Els paquets produïts per aquestes eines tenien una
capçalera que llistava la versió de l'eina utilitzada per crear
el paquet i un desplaçament dins del fitxer a un arxiu generat
amb el tar, que se separava de la capçalera amb informació de
control.
Al voltant d'aquest moment va sorgir un debat entre els membres
del projecte: alguns van considerar que el format específic de
Debian creat per dpkg-deb s'hauria d'eliminar a favor del format
produït pel programa ar. Després de diversos formats de fitxer
revisats i les corresponents eines d'empaquetament revisades, es
va adoptar el format ar. El valor clau d'aquest canvi és que fa
possible que un paquet de Debian es pugui desempaquetar en
qualsevol sistema de tipus Unix sense la necessitat d'executar un
programa no fiable. En altres paraules, només es requereixen
eines estàndard presents en tots els sistemes Unix com «ar» i
«tar» per desempaquetar un paquet binari de Debian i examinar-ne
el contingut.
4.3. Les versions 1.x
Quan l'Ian Murdock va deixar Debian, va nomenar el Bruce Perens
com a següent líder del projecte. El Bruce es va interessar
inicialment per Debian mentre intentava crear un CD de
distribució de Linux anomenat «Linux for Hams», que inclouria tot
el programari Linux útil per a ràdio-aficionats. Trobant que el
sistema base de Debian requeriria molta feina més per donar
suport al seu projecte, el Bruce va acabar treballant durament en
el sistema Linux base i les eines d'instal·lació relacionades,
posposant la seva distribució per a ràdio-aficionats, incloent
organitzar (amb l'Ian Murdock) el primer conjunt de scripts
d'instal·lació de Debian, resultant eventualment en el Debian
Rescue Floppy que va ser un component bàsic del conjunt d'eines
d'instal·lació de Debian per a diverses versions.
Ian Murdock afirma:
"El Bruce va ser l'elecció natural per succeir-me, ja que havia
estat mantenint el sistema base durant gairebé un any, i havia
anat agafant tasques a mesura que la quantitat de temps que jo
podia dedicar a Debian es va reduir ràpidament."
Va iniciar diverses facetes importants del projecte, incloent la
coordinació de l'esforç per produir les Debian Free Software
Guidelines i el Contracte Social de Debian, i iniciant un
projecte de maquinari obert. Durant el seu temps com a líder del
projecte, Debian va guanyar quota de mercat i una reputació com a
plataforma per a usuaris de Linux seriosos i tècnicament capaços.
El Bruce Perens també va liderar l'esforç per crear Software in
the Public Interest, Inc.. Originalment destinat a proporcionar
al Projecte Debian una entitat legal capaç d'acceptar donacions,
els seus objectius es van expandir ràpidament per incloure el
suport a projectes de programari lliure fora del Projecte Debian.
Durant aquest temps s'han publicat les següents versions de
Debian:
* 1.1 Buzz publicada el juny del 1996 (474 paquets, nucli 2.0,
totalment ELF, dpkg)
* 1.2 Rex publicada el desembre del 1996 (848 paquets, 120
desenvolupadors)
* 1.3 Bo publicada el juliol del 1997 (974 paquets, 200
desenvolupadors)
Per a la 1.3, es van fer diverses versions de punt provisionals,
essent 1.3.1R6 la darrera.
Bruce Perens va ser reemplaçat per Ian Jackson com a líder del
projecte Debian a principis del gener del 1998, després de
liderar el projecte durant la preparació per a la versió 2.0.
4.4. Les versions 2.x
Ian Jackson es va convertir en el líder del projecte Debian a
principis del 1998, i poc després es va afegir a la junta de
Software in the Public Interest en qualitat de vicepresident.
Després de la dimissió del tresorer (Tim Sailer), president
(Bruce Perens), i secretari (Ian Murdock), es va convertir en
president de la Junta i es van triar tres nous membres: Martin
Schulze (vice-president), Dale Scheetz (secretari), i Nils Lohner
(tresorer).
Debian 2.0 (Hamm) va ser publicada el juliol del 1998 per a les
arquitectures de la sèrie Intel i386 i Motorola 68000. Aquest
versió va marcar el pas a una nova versió de les biblioteques C
del sistema («glibc2» o, per raons històriques, «libc6»). En el
moment de la publicació hi havia més de 1.500 paquets mantinguts
per més de 400 desenvolupadors de Debian.
Wichert Akkerman va succeir a Ian Jackson com a líder del
projecte Debian el gener del 1999. Debian 2.1 va ser publicat el
9 de març del 1999, després d'haver estat endarrerida una setmana
al sorgir alguns problemes d'última hora.
Debian 2.1 (Slink) es va caracteritzar per tenir compatibilitat
oficial amb dues arquitectures noves: Alpha i Sparc. Els paquets
X-Windows inclosos amb Debian 2.1 es van reorganitzar molt
respecte de versions anteriors, i la 2.1 va incloure l'apt, la
interfície de gestió de paquets de nova generació a Debian. A
més, aquesta versió de Debian va ser la primera en requerir dos
CD-ROM per al «conjunt oficial de CDs de Debian»; la distribució
incloïa al voltant de 2250 paquets.
El 21 d'abril del 1999, Corel Corporation i el K Desktop Project
van formar una aliança amb Debian quan Corel va anunciar les
seves intencions de publicar una distribució Linux basada en
Debian i l'entorn d'escriptori produït pel grup KDE. Durant els
mesos de primavera i estiu següents, va aparèixer una altra
distribució basada en Debian, Storm Linux, i el Projecte Debian
va triar un nou logotip, que incloïa una versió oficial per a
l'ús en materials aprovats per Debian, com ara els CD-ROM i els
llocs web oficials del projecte, i un logotip no oficial per al
seu ús en materials que esmenten o deriven de Debian.
Un port nou de Debian, i únic, també va començar en aquest
moment, i fou el port Hurd. Aquest és el primer port que utilitza
un nucli diferent del Linux, usant en canvi el GNU Hurd, una
versió del micronucli GNU Mach.
Els desenvolupadors de Debian es van trobar formalment per
primera vegada en una reunió anual anomenada DebConf. La primera
reunió, anomenada Debconf0, va tenir lloc a Bordeus, França, del
5 al 9 de juliol del 2000. L'objectiu de la conferència era
trobar-se desenvolupadors i usuaris avançats en un sol lloc per
parlar sobre Debian i treballar junts desenvolupant parts de la
distribució.
Debian 2.2 (Potato) va ser publicat el 15 d'agost del 2000 per a
les arquitectures Intel i386, Motorola 68000, «alpha», SUN Sparc,
PowerPC i ARM. Aquesta va ser la primera versió en incloure els
ports PowerPC i ARM. En el moment de la publicació hi havia més
de 3900 paquets binaris i més de 2600 de codi font mantinguts per
més de 450 desenvolupadors de Debian.
Un fet interessant sobre Debian 2.2 és que mostrava com un
moviment de programari lliure podia conduir a un sistema operatiu
modern malgrat tots els problemes de l'entorn. Això va ser
estudiat a fons per un grup de persones interessades en un
article anomenat Counting Potatoes: The size of Debian 2.2, per
Jesús González Barahona, citant d'aquest article:
"[...] utilitzem el sistema «sloccount» de David A. Wheeler per
determinar el nombre de línies físiques de codi font (SLOC) de
Debian 2.2 («potato»). Veiem que Debian 2.2 inclou més de
55.000.000 de SLOC físics (gairebé el doble que Red Hat 7.1,
publicat uns 8 mesos més tard), mostrant que el model de
desenvolupament de Debian (basat en el treball d'un gran grup de
desenvolupadors voluntaris repartits per tot el món) és almenys
tan capaç com altres mètodes de desenvolupament [...] També es
mostra que si Debian s'hagués desenvolupat utilitzant mètodes
propietaris tradicionals, el model COCOMO estimaria que el seu
cost seria proper als 1.900 milions de dòlars per desenvolupar
Debian 2.2. A més, oferim tant una anàlisi dels llenguatges de
programació utilitzats en la distribució (el C està al voltant
del 70%, el C++ al voltant del 10%, LISP i Shell són al voltant
del 5%, i molts altres més), i com dels paquets més grans
(Mozilla, el nucli Linux, PM3, XFree86, etc.)"
4.5. Les versions 3.x
Abans que «woody» pogués començar a preparar-se per a
publicar-se, es va haver de fer un canvi en el sistema d'arxiu a
l'«ftp-master». Els «pools» de paquets, que habilitaven
distribucions de propòsit específic, com la nova distribució
«Testing» utilitzada per primera vegada per tenir «woody» llesta
per a la publicació, van ser activats a «ftp-master» a mitjans de
desembre del 2000. Un «pool» de paquets és només una col·lecció
de versions diferents d'un paquet donat, de les quals múltiples
distribucions (actualment «experimental», «unstable», «testing» i
«stable») poden agafar paquets, que després s'inclouen al fitxer
Packages de la distribució.
Al mateix temps es va introduir una nova distribució testing.
Principalment, els paquets d'«unstable» que es veien estables es
van passar a «testing» (després d'un període d'unes poques
setmanes). Això es va introduir per tal de reduir el temps de
congelació i donar al projecte la capacitat de preparar un nou
llançament en qualsevol moment.
En aquest període, algunes de les empreses que havien enviat
versions modificades de Debian van tancar. Corel va vendre la
seva divisió de Linux el primer trimestre del 2001, Stormix va
declarar la seva fallida el 17 de gener del 2001, i Progeny va
deixar de desenvolupar la seva distribució l'1 d'octubre del
2001.
La congelació per a la següent versió va començar l'1 de juliol
del 2001. No obstant això, el projecte va trigar una mica més
d'un any a arribar a publicar-la a causa de problemes en els
disquets d'arrencada, degut a la introducció de programari
criptogràfic en l'arxiu principal i a causa dels canvis en
l'arquitectura subjacent (l'arxiu d'entrada i l'arquitectura de
seguretat). En aquest temps, però, la versió estable (Debian 2.2)
va ser revisada fins a set vegades, i dos caps de projecte van
ser elegits: Ben Collins (el 2001) i Bdale Garbee. A més, el
treball en moltes àrees de Debian a més a més del dels paquets va
continuar creixent, incloent la internacionalització, el lloc web
de Debian (amb més de mil pàgines web) va ser traduït a més de 20
idiomes diferents, i la instal·lació de la següent versió estava
enllestida en 23 idiomes. Dos projectes interns: Debian Junior
(per a nens) i Debian Med (per a la pràctica mèdica i la
investigació) van començar durant el període de publicació de
«woody» proporcionant al projecte diferents enfocaments per fer
Debian adequada per a aquestes tasques.
La feina al voltant de Debian no va impedir que els
desenvolupadors es trobessin a la reunió anual DebConf. La segona
reunió Debconf1 es va celebrar del 2 al 5 de juliol juntament amb
la Libre Software Meeting (LSM) a Bordeus (França) i va reunir al
voltant de quaranta desenvolupadors de Debian. La tercera
conferència, Debconf2, va tenir lloc a Toronto (Canadà) el 5 de
juliol del 2002 amb més de vuitanta participants.
Debian 3.0 (woody) va ser publicada el 19 de juliol del 2002 per
a les arquitectures Intel i386, Motorola 68000, «alpha», SUN
Sparc, PowerPC, ARM, HP PA-RISC, IA-64, MIPS, MIPS (DEC) i IBM s/
390. Aquesta és la primera versió que inclou els ports HP
PA-RISC, IA-64, MIPS, MIPS (DEC) i IBM s/390. En el moment de la
publicació hi havia al voltant de 8500 paquets binaris mantinguts
per més de nou-cents desenvolupadors de Debian, convertint-se en
la primera versió disponible en suports de DVD i CD-ROM.
Abans de la següent publicació, la reunió anual DebConf va
continuar amb la quarta conferència, la DebConf3 que va tenir
lloc a Oslo del 18 al 20 de juliol del 2003 amb més de cent vint
participants, i amb un DebCamp precedint-lo, del 12 al 17 de
juliol. La cinquena conferència, DebConf4, va tenir lloc del 26
de maig al 2 de juny del 2004 a Porto Alegre, Brasil, amb més de
cent seixanta participants de vint-i-sis països diferents.
Debian 3.1 (sarge) va ser publicada el 6 de juny del 2005 per les
mateixes arquitectures que woody, encara que un port no oficial
AMD64 va ser publicat al mateix temps utilitzant la
infraestructura d'allotjament del projecte proporcionada per la
distribució i disponible a Alioth (anteriorment a https://
alioth.debian.org). Hi havia al voltant de 15.000 paquets binaris
mantinguts per més de nou-cents desenvolupadors de Debian.
Hi va haver molts canvis importants a la versió sarge,
principalment a causa del llarg temps que va trigar a congelar-se
i publicar la distribució. No només es van actualitzar en aquesta
versió més del 73% del programari inclòs a la versió anterior,
sinó que també va incloure molt més programari que en versions
anteriors, gairebé duplicant-ne la quantitat amb 9.000 nous
paquets, incloent-hi el conjunt OpenOffice, el navegador web
Firefox i el client de correu electrònic Thunderbird.
Aquesta versió incloïa les sèries 2.4 i 2.6 del nucli Linux,
XFree86 4.3, GNOME 2.8 i KDE 3.3, i un instal·lador nou de
trinca. Aquest nou instal·lador va reemplaçar l'antiquat
instal·lador «boot-floppies» amb un disseny modular que permetia
instal·lacions més avançades (amb compatibilitat RAID, XFS i LVM)
incloent detecció de maquinari i facilitant les instal·lacions
als usuaris novells en totes les arquitectures. També es va
canviar a aptitude com l'eina seleccionada per a la gestió de
paquets. Però el sistema d'instal·lació també comptava amb un
suport d'internacionalització complet, ja que el programari es va
traduir a gairebé quaranta idiomes. La documentació d'ajuda, el
manual d'instal·lació i les notes de publicació estaven
disponibles en el moment de la publicació en deu i quinze idiomes
diferents respectivament.
Aquesta versió incloïa els treballs dels subprojectes Debian-Edu/
Skolelinux, Debian-Med i Debian-Accessibility, que van augmentar
el nombre de paquets educatius i aquells amb una afiliació
mèdica, així com paquets dissenyats especialment per a persones
amb discapacitat.
El sisè DebConf, Debconf5 es va celebrar a Espoo, Finlàndia, del
10 al 17 de juliol del 2005 amb més de tres-cents participants.
Els vídeos d'aquesta conferència estan disponibles en línia.
El setè DebConf, Debconf6 es va celebrar a Oaxtepec, Mèxic, del
14 al 22 de maig del 2006 amb al voltant de dos-cents
participants. Els vídeos i imatges d'aquesta conferència estan
disponibles en línia.
4.6. Les versions 4.x
Debian 4.0 (etch) va ser publicada el 8 d'abril del 2007 pel
mateix nombre d'arquitectures que sarge. Ja incloïa el port
AMD64, però va deixar de donar suport a «m68k». El port «m68k»,
però, encara estava disponible a la distribució unstable. Hi
havia al voltant de 18.200 paquets binaris mantinguts per més de
mil trenta desenvolupadors de Debian.
4.7. Les versions 5.x
Debian 5.0 (lenny) va ser publicada el 14 de febrer del 2009 amb
una arquitectura més que el seu predecessor, etch. Ara s'afegia
el port per als processadors ARM recents. Igual que amb la versió
anterior, el suport per a l'arquitectura «m68k» encara estava
disponible a unstable. Hi havia al voltant de 23.000 paquets
binaris (construïts a partir de més de 12.000 paquets font)
mantinguts per més de mil deu desenvolupadors de Debian.
Amb la publicació de Debian «lenny», l'esquema de nomenclatura
per a les versions de punt («point releases») va ser canviat: les
versions de punt usarien un veritable nombre de versió «micro»,
de manera que la primera versió de punt de Debian lenny seria la
5.0.1. En el passat, les versions de punt s'anomenaven posant una
r més el nombre després dels nombres major i menor, per exemple:
4.0r1.
El vuitè DebConf, Debconf7, es va celebrar a Edimburg, Escòcia,
del 17 al 23 de juny del 2007 amb més de quatre-cents
participants. Els vídeos i imatges d'aquesta conferència estan
disponibles en línia.
El novè DebConf, Debconf8, es va celebrar al Mar de Plata,
Argentina, del 10 al 16 d'agost del 2008 amb més de dos-cents
participants. Els vídeos i imatges d'aquesta conferència estan
disponibles en línia.
El desè DebConf, Debconf9, es va celebrar a Cáceres, Espanya, del
23 al 30 de juliol del 2009 amb més de dos-cents participants.
Els vídeos i imatges d'aquesta conferència estan disponibles en
línia.
L'onzena edició del DebConf, Debconf10, es va celebrar a Nova
York, als Estats Units d'Amèrica, de l'1 al 7 d'agost del 2010
amb el DebCamp que el va precedir del 25 al 31 de juliol. Més de
200 persones incloent-hi desenvolupadors de Debian, mantenidors i
usuaris es van reunir al Campus de Columbia per participar a la
conferència. Els vídeos i les imatges d'aquesta conferència estan
disponibles en línia.
4.8. Les versions 6.x
Debian 6.0 (squeeze) va ser publicada el 6 de febrer del 2011.
Després que el projecte decidís, el 29 de juliol del 2009, a
adoptar congelacions basades en el temps de manera que les noves
versions es publicarien la primera meitat de cada any. Squeeze va
ser una única excepció a la política de dos anys per tal d'entrar
a la nova planificació.
Aquesta política es va adoptar per tal de proporcionar una millor
previsibilitat de les versions per als usuaris de la distribució
de Debian, i també permetre als desenvolupadors de Debian fer una
millor planificació a llarg termini. Un cicle de publicació de
dos anys va proporcionar més temps per als canvis disruptius,
reduint els inconvenients causats als usuaris. El fer
congelacions previsibles s'esperava que també reduís el temps
total de congelació.
No obstant això, tot i que la congelació s'esperava pel desembre
del 2009, l'anunci que «squeeze» havia estat congelada va arribar
a l'agost del 2010, coincidint amb la celebració de la 10a reunió
anual del DebConf a Nova York.
Les noves característiques incloïen:
* Nucli del Linux 2.6.32, ara completament lliure i sense
fitxers de microprogramari problemàtics.
* libc: eglibc 2.11
* GNOME 2.30.0 amb algunes peces de 2.32
* KDE 4.4.5
* X.org 7.5
* Xfce 4.6
* OpenOffice.org 3.2.1
* Apache 2.2.16
* PHP 5.3.3
* MySQL 5.1.49
* PostgreSQL 8.4.6
* Samba 3.5.6
* GCC 4.4
* Perl 5.10
* Python 2.6 i 3.1
* 10.000 nous paquets, conformant més de 29.000 paquets binaris
construïts a partir de gairebé 15.000 paquets font.
* DKMS, un marc de treball per generar mòduls del nucli Linux
les fonts del qual no resideixen a l'arbre font del nucli
Linux.
* L'ordenació basada en dependències dels scripts «init»
utilitzant «insserv», que permetia l'execució en paral·lel
per escurçar el temps necessari per arrencar el sistema.
* Dos ports nous, «kfreebsd-i386» i «kfreebsd-amd64».
Molts paquets van començar a utilitzar un nou format de paquet de
codi font basat en el «quilt». Aquest nou format, anomenat "3.0
(quilt)" per a paquets no nadius, separa els retocs de Debian del
codi font distribuït. També es va introduir un nou format, "3.0
(«native»)", per als paquets nadius. Les noves característiques
d'aquests formats inclouen suport per a múltiples «tarballs»
originals, suport per «tarballs» comprimits amb «bzip2» o «lzma»
i la inclusió de fitxers binaris.
El dotzè DebConf, Debconf11, es va celebrar a Banja Luka, a la
República de Srpska, Bòsnia i Hercegovina, del 24 al 30 de juliol
del 2011, i el DebCamp el va precedir del 17 al 23 de juliol.
El tretzè DebConf, Debconf12, es va celebrar a Managua,
Nicaragua, del 8 al 14 de juliol del 2012, amb el DebCamp
precedint-lo de l'1 al 6 de juliol, i un Dia de Debian el 7 de
juliol.
4.9. Les versions 7.x
Debian 7.0 (wheezy) va ser publicada el 4 de maig del 2013.
Aquesta nova versió de Debian incloïa diverses característiques
interessants com ara suport multi-arquitectura, diverses eines
específiques per desplegar núvols privats, un instal·lador
millorat, i un conjunt complet de còdecs multimèdia i interfícies
que eliminaven la necessitat de repositoris de tercers.
Després de la publicació de Debian «wheezy», l'esquema de
nomenclatura per a les versions de punt va ser canviat un cop
més: les versions de punts serien anomenades pel número de versió
menor, p. ex. 7.1. Les versions de punt anteriors s'anomenarien
annexant el nombre micro després dels nombres major i menor, per
exemple, 6.0.1.
Durant la Conferència de Debian DebConf11, el juliol del 2011, es
va introduir el «suport multiarquitectura». Aquesta
característica era un dels objectius de publicació per a aquesta
versió. El Multiarch és un replantejament radical de la jerarquia
del sistema de fitxers pel que fa als camins de llibreries i
capçaleres, per fer que programes i llibreries de diferents
arquitectures de maquinari siguin fàcilment instal·lables en
paral·lel en un mateix sistema. Això permet als usuaris
instal·lar paquets de múltiples arquitectures a la mateixa
màquina. Això és útil de diverses maneres, però el més comú és
instal·lar tant programari de 64 i 32 bits a la mateixa màquina i
tenir les dependències resoltes correctament automàticament.
Aquesta característica es descriu extensament al Multiarch
manual.
El procés d'instal·lació va ser molt millorat. El sistema es
podria instal·lar utilitzant programari de parla, sobretot per
persones amb discapacitat visual que no utilitzen un dispositiu
Braille. Gràcies als esforços combinats d'un gran nombre de
traductors, el sistema d'instal·lació estava disponible en 73
idiomes, i més d'una dotzena d'ells també estaven disponibles amb
síntesi de parla. A més, per primera vegada, Debian tenia suport
a la instal·lació i l'arrencada utilitzant UEFI per a nous PC de
64 bits, tot i que encara no hi havia suport per a Secure Boot.
Altres noves funcionalitats i paquets de programari actualitzats
inclosos:
* Nucli del Linux 3.2
* Nuclis kFreeBSD 8.3 i 9.0
* libc: eglibc 2.13
* l'entorn d'escriptori GNOME 3.4
* Espais de treball KDE Plasma i aplicacions KDE 4.8.4
* l'entorn d'escriptori Xfce 4.8
* X.org 7.7
* LibreOffice 3.5.4 (replacing OpenOffice)
* Xen Hypervisor 4.1.4
* Apache 2.2.22
* Tomcat 6.0.35 i 7.0.28
* PHP 5.4
* MySQL 5.5.30
* PostgreSQL 9.1
* Samba 3.6.6
* GCC 4.7 en PC (4.6 a la resta)
* Perl 5.14
* Python 2.7
* 12.800 nous paquets, generant més de 37.400 paquets binaris
construïts a partir de gairebé 17.500 paquets font.
Per a més informació sobre les noves característiques introduïdes
en aquesta versió, vegeu el capítol Què hi ha de nou a Debian 7.0
de les notes de publicació de Wheezy.
El catorzè DebConf Debconf13, es va celebrar a Vaumarcus, Suïssa,
de l'11 al 18 d'agost del 2013, amb un DebCamp precedint-lo del 6
al 10 d'agost, i un Dia de Debian l'11 d'agost.
El quinzè DebConf Debconf14, es va celebrar a Portland, als
Estats Units d'Amèrica, del 23 al 31 d'agost del 2014. Amb 301
assistents va ser el Debconf més gran de l'hemisferi occidental
fins aquella data.
4.10. Les versions 8.x
Debian 8.0 (Jessie) va ser publicada el 25 d'abril del 2015.
Un canvi important en aquesta versió va ser la substitució del
sistema «init»: «systemd» va reemplaçar «sysvinit». Aquest nou
sistema d'inici tenia moltes millores i uns temps d'arrencada més
ràpids. La seva inclusió, però, va provocar molt de debat en les
diferents llistes de correu i fins i tot va conduir a una
Resolució General titulada init system coupling que va ser votada
per prop de la meitat dels desenvolupadors^[2].
Altres noves funcionalitats i paquets de programari actualitzats
inclosos:
* Apache 2.4.10
* Asterisk 11.13.1
* GIMP 2.8.14
* una versió actualitzada de l'entorn d'escriptori GNOME 3.14
* GNU Compiler Collection 4.9.2
* Icedove 31.6.0 (una versió sense la marca de Mozilla
Thunderbird)
* Iceweasel 31.6.0esr (una versió sense la marca de Mozilla
Firefox)
* Espais de treball KDE Plasma i aplicacions KDE 4.11.13
* LibreOffice 4.3.3
* Linux 3.16.7-ctk9
* MariaDB 10.0.16 i MySQL 5.5.42
* Nagios 3.5.1
* OpenJDK 7u75
* Perl 5.20.2
* PHP 5.6.7
* PostgreSQL 9.4.1
* Python 2.7.9 i 3.4.2
* Samba 4.1.17
* Tomcat 7.0.56 i 8.0.14
* Xen Hypervisor 4.4.1
* l'entorn d'escriptori Xfce 4.10
* més de 43.000 altres paquets de programari llestos per
utilitzar, construïts a partir de gairebé 20.100 paquets de
codi font.
Per a més informació sobre les noves característiques introduïdes
en aquesta versió, vegeu el capítol Què hi ha de nou a Debian 8.0
de les notes de publicació de Jessie.
El setzè DebConf Debconf15, amb DebCamp i Open Weekend, va tenir
lloc a Heidelberg, Alemanya, del 9 al 22 d'agost del 2015.
El dissetè DebConf Debconf16 es va celebrar a Ciutat del Cap,
Sud-Àfrica, del 23 de juny al 9 de juliol del 2016 (precedit pels
DebCamp i DebianDay). Va ser el primer DebConf a l'Àfrica.
4.11. Les versions 9.x
Debian 9.0 (Stretch) va ser publicada el 17 de juny del 2017.
Les noves característiques i els paquets de programari
actualitzats incloïen:
* Apache 2.4.23
* Bind 9.10
* Calligra 2.9
* Emacs 25.1
* Firefox 50.0
* Entorn d'escriptori GNOME 3.22
* GNU Compiler Collection 6.3
* GnuPG 2.1
* Espais de treball KDE Plasma i aplicacions KDE 5.8
* LibreOffice 5.2.7
* Linux 4.9
* MariaDB 10.1
* OpenJDK 8
* OpenSSH 7.4p1
* Perl 5.24
* PHP 7.0
* Postfix 3.1
* PostgreSQL 9.6
* Python 3.5
* Samba 4.5.8
* Xen Hypervisor 4.8.1
* l'entorn d'escriptori Xfce 4.12
* més de 51.000 altres paquets de programari llestos per
utilitzar, construïts a partir de gairebé 25.000 paquets
font.
Per a més informació sobre les noves característiques introduïdes
en aquesta versió, vegeu el capítol Què hi ha de nou a Debian 9.0
de les notes de publicació de Stretch.
El divuitè DebConf Debconf17 va tenir lloc a Montreal, Canadà,
del 31 de juliol al 12 d'agost del 2017, precedit pels seus
DebCamp i DebianDay.
El dinovè DebConf Debconf18, el primer DebConf a Àsia, es va
celebrar a Hsinchu, Taiwan, del 21 de juliol al 5 d'agost del
2018, tradicionalment precedit pel DebCamp i un Open Day per al
públic.
4.12. Les versions 10.x
Debian 10.0 (Buster) va ser publicada el 6 de juliol del 2019.
Les noves característiques i els paquets de programari
actualitzats incloïen:
* Apache 2.4.38
* Bind 9.11
* Calligra 3.1
* Emacs 26.1
* Firefox 60.7
* Entorn d'escriptori GNOME 3.30
* GNU Compiler Collection 8.3
* GnuPG 2.2
* Espais de treball KDE Plasma i aplicacions KDE 5.14
* LibreOffice 6.1
* Linux 4.19
* MariaDB 10.3
* OpenJDK 11
* OpenSSH 7.9p1
* Perl 5.28
* PHP 7.3
* Postfix 3.3.2
* PostgreSQL 11
* Python 3.7.3
* Rustc 1.34
* Samba 4.9
* l'entorn d'escriptori Xfce 4.12
* més de 57.700 altres paquets de programari llestos per
utilitzar, construïts a partir de gairebé 25.000 paquets de
codi font.
Per a més informació sobre les noves característiques introduïdes
en aquesta versió, vegeu el capítol Què hi ha de nou a Debian
10.0 de les notes de publicació de Buster.
Just després de la publicació de Buster, el vintè DebConf
Debconf19 va tenir lloc a Curitiba, Brasil, del 14 al 28 de
juliol del 2019, juntament amb el DebCamp i un Open Day.
El vint-i-unè DebConf Debconf20 es va celebrar en línia, a causa
de la COVID-19, del 23 al 29 d'agost del 2020.
4.13. Les versions 11.x
Debian 11.0 (Bullseye) va ser publicada el 14 d'agost del 2021.
Les noves característiques i els paquets de programari
actualitzats incloïen:
* Apache 2.4.48
* Bind 9.16
* Calligra 3.2
* Emacs 27.1
* Firefox 78
* Entorn d'escriptori GNOME 3.38
* GNU Compiler Collection 10.2
* GnuPG 2.2.27
* Espais de treball KDE Plasma i aplicacions KDE 5.20
* LibreOffice 7.0
* Linux 5.10
* MariaDB 10.5
* OpenJDK 11
* OpenSSH 8.4p1
* Perl 5.32
* PHP 7.4
* Postfix 3.5
* PostgreSQL 13
* Python 3.9.1
* Rustc 1.48
* Samba 4.13
* l'entorn d'escriptori Xfce 4.16
* més de 59.500 altres paquets de programari llestos per
utilitzar, construïts a partir de més de 25.000 paquets font.
Per a més informació sobre les noves característiques introduïdes
en aquesta versió, vegeu el capítol Què hi ha de nou a Debian
11.0 de les notes de publicació de Bullseye.
Just després de la publicació de Bullseye, el vint-i-dosè DebConf
Debconf21 es va celebrar en línia, a causa de la COVID-19, del 24
d'agost al 28 d'agost del 2021. Va ser precedit per un DebCamp
(en línia) del 15 al 23 d'agost del 2021.
DebConf22, la 23a Conferència anual de Debian, va tenir lloc a
Prizren, Kosovo, del 17 al 24 de juliol del 2022. Es van acollir
260 assistents de 38 països diferents que participaren en 91
xerrades, sessions de debat, trobades Birds of a Feather (BoF),
tallers i altres activitats.
DebConf23, va tenir lloc a Kochi, Índia, del 10 al 17 de setembre
del 2023. Més de 474 assistents que representant 35 països de tot
el món es van reunir per a un total de 89 esdeveniments en forma
de xerrades, discussions, trobades Birds of a Feather (BoF),
tallers i altres activitats.
---------------------------------------------------------------------
^[2] A les eleccions del Debian Project Leader dels quatre anys
anteriors, el nombre de votants havia estat normalment al voltant
del 40% dels desenvolupadors de Debian existents
Capítol 5. Alguns esdeveniments importants
5.1. Octubre del 2000: Implementació dels «pools» de paquets
James Troup va informar que havia estat treballant en la
reimplementació de les eines de manteniment de l'arxiu i la
conversió als «pools» de paquets. A partir d'aquesta data, els
fitxers s'emmagatzemen en un directori que porta el nom del
paquet font sota del directori pools. Els directoris de
distribució només tindrien fitxers Packages que contenen
referències al «pool». Això simplifica les distribucions
«superposades», com ara «testing» i «unstable». L'arxiu també
està orientat a base de dades utilitzant PostgreSQL, que també
accelera les cerques.
El concepte de gestió dels arxius de Debian com una memòria cau
de paquets va ser introduït per primera vegada per Bdale Garbee a
aquest correu electrònic a la llista «debian-devel» el maig del
1998.
5.2. Novembre del 2002: El foc crema un servidor Debian
Al voltant de les 08:00 CET el 20 de novembre del 2002, el Centre
d'Operacions de la Xarxa de la Universitat de Twente (NOC) es va
incendiar. L'edifici es va cremar completament. El departament de
bombers va perdre l'esperança de salvar la zona de servidors.
Entre altres coses, el NOC allotjava «satie.debian.org» que
contenia tant els arxius de seguretat i «non-US», com les bases
de dades de nous mantenidors («nm») i garantia de qualitat
(«qa»). Debian va reconstruir aquests serveis a «klecker», que
recentment es va traslladar dels EUA als Països Baixos.
5.3. Novembre del 2003: Diversos servidors de Debian són piratejats
A partir de les 17:00 UTC del 19 de novembre del 2003, quatre
dels principals servidors web del projecte per al seguiment
d'errors, llistes de correu, seguretat i cerques web van ser
compromesos. Els serveis van ser retirats per a la seva inspecció
i afortunadament es va poder confirmar que l'arxiu de paquets no
es va veure afectat per aquesta intrusió. El 25 de novembre es
van restablir tots els serveis i es van tornar a posar en línia.
Capítol 6. Tot recordant les persones que ens han deixat
6.1. Juliol del 2000: mor Joel Klecker
L'11 de juliol del 2000, el Joel Klecker, també conegut com a
Espy, va morir als 21 anys. Ningú que veiés «Espy» a #mklinux, a
les llistes o canals de Debian, sabia que darrere d'aquest
sobrenom hi havia un jove que patia una forma de distròfia
muscular Duchenne. La majoria de la gent només el coneixia com
«el noi de Debian «glibc» i «powerpc»» i no tenia ni idea de les
dificultats que el Joel va enfrontar. Tot i que tenia afectacions
físiques, va compartir la seva brillant ment amb els altres.
Joel Klecker (també conegut com a Espy) serà enyorat.
6.2. Març del 2001: mor Christopher Rutter
L'u de març del 2001, Christopher Matthew Rutter (també conegut
com a «cmr») va morir després de ser atropellat per un cotxe als
19 anys. El Christopher era un jove i conegut membre del projecte
Debian que ajudava al port ARM. El lloc web «buildd.debian.org»
està dedicat a la seva memòria.
Chris Rutter serà enyorat.
6.3. Març del 2001: mor Fabrizio Polacco
El 28 de març del 2001, el Fabrizio Polacco va morir després
d'una llarga malaltia. El Projecte Debian honora la seva bona
feina i la seva forta dedicació a Debian i al Programari Lliure.
Les contribucions del Fabrizio no s'oblidaran, i altres
desenvolupadors faran un passa endavant per continuar el seu
treball.
Fabrizio Polacco serà enyorat.
6.4. Juliol del 2002: mor Martin Butterweck
El 21 de juliol del 2002, Martin Butterweck (també conegut com
«blendi») va morir després de lluitar contra la leucèmia. El
Martin va ser un jove membre del projecte Debian que recentment
s'havia unit al projecte.
Martin Butterweck serà enyorat.
6.5. Maig del 2004: moren Manuel Estrada Sainz i Andrés García Solier
El 9 de maig del 2004, Manuel Estrada Sainz («ranty») i Andrés
García Solier («ErConde») van morir en un tràgic accident de
cotxe mentre tornaven de la conferència de Programari Lliure
celebrada a València, Espanya.
Manuel Estrada Sainz i Andrés García Solier seran enyorats.
6.6. Juliol del 2005: mor Jens Schmalzing
El 30 de juliol Jens Schmalzing (jensen) va morir en un tràgic
accident al seu lloc de treball a Munic, Alemanya. Va estar
involucrat a Debian com a mantenidor de diversos paquets, com a
usuari del port PowerPC, com a membre de l'equip del nucli, i va
ser decisiu per portar el paquet del nucli PowerPC a la versió
2.6. També va mantenir l'emulador Mac-on-Linux i els seus mòduls
del nucli, va col·laborar amb l'instal·lador i en activitats
locals a Munic.
Jens Schmalzing serà enyorat.
6.7. Desembre del 2008: mor Thiemo Seufer
El 26 de desembre, el Thiemo Seufer («ths») va morir en un
accident de cotxe. Va ser el mantenidor principal dels ports MIPS
i MIPSEL, i també havia contribuït extensament en el
«debian-installer» molt abans de convertir-se en un
desenvolupador de Debian el 2004. Com a membre de l'equip de
QEMU, va escriure la major part de la capa d'emulació de MIPS.
Thiemo Seufer serà enyorat.
6.8. Juliol del 2009: mor Steve Greenland
El 18 de juliol Steve Greenland (stevegr) va morir de càncer. Va
ser el mantenidor de molts paquets bàsics (com ara el «cron») des
que entrar a Debian el 1999.
Steve Greenland serà enyorat.
6.9. Agost del 2010: mor Frans Pop
Frans Pop («fjp») va morir el 20 d'agost. El Frans va estar
involucrat a Debian com a mantenidor de diversos paquets, fou
seguidor del port S/390, i un dels membres més involucrats a
l'equip de l'instal·lador de Debian. Va ser administrador de
llistes de Debian, editor i gestor de publicació de la Guia
d'instal·lació i les notes de publicació, així com traductor a
l'holandès.
Frans Pop serà enyorat.
6.10. Abril del 2011: mor Adrian von Bidder
Adrian von Bidder (cmot) va morir el 17 d'abril. L'Adrian va ser
un dels membres fundadors i secretari de «debian.ch», va
engendrar moltes idees que van fer de Debian Suïssa el que és
avui. L'Adrian també va mantenir activament programari a l'arxiu
de paquets de Debian, i va representar al projecte en nombrosos
esdeveniments.
Adrian von Bidder serà enyorat.
6.11. Maig del 2013: mor Ray Dassen
Ray Dassen (jdassen) va morir el 18 de maig. El Ray va ser un
desenvolupador de Debian durant 19 increïbles anys. Es va unir al
projecte el 1994, i va continuar sent un col·laborador actiu fins
a la seva mort. El Ray va ser un dels membres fundadors de
l'equip Debian GNOME, la seva amabilitat i disposició a ajudar va
fomentar un esperit de col·laboració dins de l'equip GNOME. Va
continuar la seva participació dins de Debian com a mantenidor de
diversos paquets, sobretot el full de càlcul Gnumeric.
Ray Dassen serà enyorat.
6.12. Juny del 2013: mor Paul Cupis
El Paul Cupis va morir el 17 de juny del 2013, tenia 32 anys. Es
va unir a Debian el 2003. El Paul (cupis@debian.org) era actiu en
el manteniment del «doctorj» (analitzant els comentaris de
Javadoc) i altres paquets a Debian.
Paul Cupis serà enyorat.
6.13. Juliol del 2014: mor Peter Miller
El Peter Miller va morir el 27 de juliol. El Peter era
relativament nou al projecte Debian, però les seves contribucions
al programari lliure i de codi obert es remunten a finals dels
anys vuitanta. El Peter va ser un important col·laborador de GNU
«gettext», a més de ser el principal autor i mantenidor d'altres
projectes que es distribueixen com a part de Debian, incloent a,
però no només, «srecord», «aegis» i «cook». El Peter també va ser
l'autor del document Recursive Make Considered Harmful.
El Peter Miller serà enyorat.
6.14. Febrer del 2015: mor Clytie Siddall
Clytie Siddall va morir el febrer del 2015. Clytie va ser
col·laboradora de traduccions al vietnamita a Debian i a d'altres
projectes durant molts anys. A Debian va treballar en traduccions
de l'instal·lador, «dpkg», «apt» i documentació diversa. També va
contribuir amb traduccions dins de la comunitat del GNOME i en
molts altres projectes. Clytie també va ser membre de la fundació
GNOME entre 2005 i 2007.
Clytie Siddall serà enyorada.
6.15. Desembre del 2015: mor Ian Murdock
Ian Murdock, el fundador del Projecte Debian i la seva comunitat,
va morir el desembre del 2015. Ian va ser introduït als
ordinadors a principis de la seva vida, va començar a programar
activament als nou anys d'edat. Amb la idea i l'oportunitat de
fer alguna cosa millor, va començar el Projecte Debian a l'agost
del 1993. En aquell moment, tot el concepte de «distribució» de
Linux era nou. Inspirat com deia per la idea de compartició del
Linux del Linus Torvalds, va publicar Debian amb la intenció que
aquesta distribució es fes de manera oberta, en l'esperit de
Linux i GNU. El somni de l'Ian continua viu: Debian està formada
per una comunitat forta que ha fomentat el desenvolupament, el
creixement i la meravella. Es manté increïblement actiu amb
milers de desenvolupadors treballant-hi incomptables hores per
oferir al món un sistema operatiu fiable i segur. Debian ha
despertat l'interès, la curiositat i la passió d'aquells que
volen fer alguna cosa millor. Abans, ara, i ben endavant en el
futur.
La versió Debian 9 Stretch va ser dedicada en la seva memòria.
Ian Murdock serà enyorat.
6.16. Setembre del 2016: mor Kristoffer H. Rose
Kristoffer H. Rose va morir el 17 de setembre del 2016 després
d'una llarga batalla contra la mielofibrosi. El Kristoffer va ser
un col·laborador de Debian des dels primers dies del projecte, i
l'autor principal de diversos paquets, com el paquet LaTeX Xy-pic
i el FlexML. Al seu retorn al projecte després de diversos anys
d'absència, molts de nosaltres vam tenir el plaer de conèixer el
Kristoffer durant el DebConf15 a Heidelberg.
El Kristoffer H. Rose serà enyorat.
6.17. Setembre del 2018: mor Innocent de Marchi
Innocent va ser professor de matemàtiques i desenvolupador de
programari lliure. Una de les seves passions van ser els puzles
tangram, que el van empènyer a escriure un joc semblant a un
tangram que més tard va empaquetar i mantenir a Debian. Aviat les
seves aportacions es van expandir a altres àmbits, i també va
treballar com a traductor incansable al català. Innocent de
Marchi serà enyorat.
6.18. Març del 2019: mor Lucy Wayland
Lucy va ser col·laboradora dins de la comunitat de Debian de
Cambridge (Regne Unit), ajudant a organitzar el Cambridge
Mini-DebConf des de feia diversos anys. Va ser una gran
lluitadora per la diversitat i la inclusió, i va participar en la
creació de l'equip de Diversitat de Debian, treballant per
augmentar la visibilitat dels grups poc representats i donant
suport pel que fa als problemes de diversitat dins de la
comunitat. La Lucy Wayland serà enyorada.
6.19. Juny del 2020: mor Robert Lemmen
Al juny del 2020, Robert Lemmen va morir després d'una greu
malaltia. El Robert havia estat assistint regularment a les
reunions de Debian a Munic des de principis de la dècada dels
2000 i va ajudar en fires locals. Fou desenvolupador de Debian
des del 2007. Entre altres contribucions, va empaquetar mòduls
per a Raku (Perl6 en aquell moment) i va ajudar a altres
col·laboradors a involucrar-se en l'equip de Raku. També es va
esforçar a fer un seguiment de les dependències circulars a
Debian. Robert Lemmen serà enyorat.
6.20. Juny del 2020: mor Karl Ramm
Karl Ramm va morir el juny del 2020, després de complicacions a
causa del càncer de còlon metastàtic. Havia estat desenvolupador
de Debian des del 2001 i empaquetat diversos components del
projecte Athena del MIT. Era un apassionat de la tecnologia i de
Debian, i sempre interessat a ajudar els altres a trobar i
promoure les seves passions. En Karl Ramm serà enyorat.
6.21. Gener del 2021: mor Adam Conrad
Adam «infinity» Conrad (anteriorment adconrad@d.o) va morir el 26
de gener del 2021 a l'edat de 43 anys. Adam Conrad serà enyorat.
6.22. Abril 2021: mor Rogério Theodoro de Brito
A l'abril del 2021 vam perdre Rogério Theodoro de Brito a causa
de la pandèmia de la COVID-19. Rogério va gaudir programant
petites eines i havia estat col·laborador de Debian durant més de
15 anys. Entre altres projectes, va contribuir a l'ús de
dispositius Kurobox/Linkstation amb Debian i va mantenir l'eina
«youtube-dl». També va participar i va ser el «contacte Debian»
en diversos projectes «upstream». Trobarem a faltar el Rogério
Theodoro de Brito.
6.23. Setembre del 2023: mor Abraham Raji
El 13 de setembre del 2023 Abraham Raji va patir un accident
mortal durant un viatge en caiac.
L'Abraham era un desenvolupador de Debian popular i respectat,
així com un destacat defensor del programari lliure al seu estat
natal de Kerala, Índia. Va ser un dissenyador gràfic amb talent i
va dirigir el disseny i la gestió d'imatge per a la DebConf23 i
diversos altres esdeveniments locals en els últims anys.
L'Abraham va donar el seu temps de manera desinteressada quan va
fer de mentor de nous col·laboradors al projecte Debian, i va ser
decisiu en la creació i el manteniment del lloc web de Debian
Índia.
El Projecte Debian honora la seva bona feina i la seva gran
dedicació a Debian i al Programari Lliure. Les contribucions
d'Abraham no s'oblidaran, i l'alta qualitat del seu treball
continuaran servint d'inspiració per als altres.
6.24. Desembre del 2023: mor Gunnar Hjalmarsson
El desenvolupador de Debian Gunnar Hjalmarsson va morir el 2023.
El Gunnar va ser un col·laborador coherent i valorat d'Ubuntu des
del 2010 particularment en els esforços d'internacionalització i
es va implicar de manera similar a Debian. Va ser un mantenidor
actiu als equips Debian GNOME i Input Method.
Gunnar Hjalmarsson (6/10/1958 - 20/12/2023, Suècia) serà enyorat.
6.25. Juliol del 2024: mor Peter De Schrijver
Desenvolupador Debian (des del 2004) i hacker del nucli de Linux,
Peter «p2» De Schrijver traspassà el juliol del 2024. Molts de
nosaltres coneixíem en Peter com una persona molt col·laboradora
i dedicada i vam valorar les seves contribucions al nostre
projecte i a la comunitat Linux. El Peter era una cara habitual i
familiar en moltes conferències i trobades per tot el món. El
Peter va ser molt reconegut per la seva experiència tècnica en la
resolució de problemes i per la seva disposició a compartir
aquest coneixement. Quan se li preguntava «en què estàs
treballant?», el Peter sovint esmerçava temps per explicar una
cosa que pensaves que era extremadament complicada d'entendre, o
mostrar-te en persona el seu alt domini tècnic en acció en
tasques com ara traduir un binari a codi font en C.
L'obra del Peter, els seus ideals i la seva memòria són un llegat
notable i una pèrdua que se sent a tot el món no només en les
moltes comunitats amb les quals va interactuar, sinó també en les
que va inspirar i tocar.
Peter De Schrijver (17/9/1970, Anvers - 12/7/2024, Finlàndia)
serà enyorat.
6.26. Novembre del 2024: mor Jérémy Bobbio
Jérémy «lunar» Bobbio, de 41 anys, va morir el 8 de novembre del
2024. El Lunar fou un Desenvolupador Debian molt actiu, va
treballar al projecte Tor i va ser un dels fundadors del moviment
dels Reproducible Builds. Serà recordat com un activista creatiu,
reflexiu i intel·ligent, que va tenir un gran impacte en
projectes de programari lliure molt productius. El Jérémy Bobbio
serà enyorat.
6.27. Gener del 2025: mor Steve Langasek
Steve Langasek, de 45 anys, de Portland, Oregon, va morir l'1 de
gener del 2025 a l'Oregon Health and Science University Hospital.
L'Steve va ser un dels Release Managers durant el llançament de
Debian 3.1 «sarge» el 2005, així com durant la publicació de 4.0
«etch» el 2007. L'Steve Langasek (27/4/1979 - 1/1/2025, Portland)
serà enyorat.
Capítol 7. Què vindrà ara?
El Projecte Debian continua treballant en la distribució unstable
(amb el nom en clau sid, en referència al nen veí dolent i
«inestable» a Toy Story 1 que mai s'hauria de deixar sortir al
carrer). Sid és el nom permanent per a la distribució inestable i
sempre està «Still In Development». La majoria de paquets nous o
actualitzats són enviats a aquesta distribució.
La versió testing està destinada a convertir-se en la següent
versió estable i actualment (a partir de juliol del 2024) té el
nom en clau de Trixie.
Apèndix A. El Manifest de Debian
Escrit per Ian A. Murdock, revisat el 01/06/94
A.1. Què és Debian Linux?
Debian Linux és un nou tipus de distribució Linux. En lloc de ser
desenvolupat per un individu o grup aïllat, com altres
distribucions de Linux s'han desenvolupat en el passat, Debian es
desenvolupa obertament en l'esperit del Linux i GNU. L'objectiu
principal del projecte Debian és crear finalment una distribució
que estigui a l'altura del nom Linux. Debian es va gestant amb
cura i consciència i es mantindrà i donarà suport amb la mateixa
cura.
També és un intent de crear una distribució no comercial que
sigui capaç de competir eficaçment en el mercat comercial.
Finalment serà distribuïda per la Free Software Foundation en
CD-ROM, i The Debian Linux Association oferirà la distribució en
disquets i cintes juntament amb manuals impresos, suport tècnic i
altres elements essencials per l'usuari final. Tot l'anterior
estarà disponible per poc més del seu cost, i els beneficis
s'invertiran en un major desenvolupament del programari lliure
per a tots els usuaris. Aquesta distribució és essencial per a
l'èxit del sistema operatiu Linux en el mercat comercial, i ha de
ser feta per organitzacions en condicions d'avançar amb èxit i
defensar el programari lliure sense la pressió dels beneficis o
guanys.
A.2. Per què s'està construint Debian?
Les distribucions són essencials per al futur de Linux.
Essencialment, eliminen la necessitat que l'usuari localitzi,
descarregui, compili, instal·li i integri un nombre força gran
d'eines essencials per muntar un sistema Linux funcional. En lloc
d'això, la càrrega de la construcció del sistema recau en el
creador de la distribució, el treball del qual es pot compartir
amb milers d'altres usuaris. Gairebé tots els usuaris de Linux
obtindran el seu primer tast a través d'una distribució, i la
majoria dels usuaris continuaran utilitzant una distribució per
conveniència fins i tot després que estiguin familiaritzats amb
el sistema operatiu. Per tant, les distribucions exerceixen un
paper molt important.
Malgrat la seva evident importància, les distribucions han atret
poca atenció dels desenvolupadors. Hi ha una raó senzilla per a
això: no són ni fàcils ni glamuroses de construir i requereixen
un gran esforç continu dels creadors per mantenir la distribució
lliure d'errors i actualitzada. Una cosa és muntar un sistema des
de zero, i una altra molt diferent és assegurar que el sistema és
fàcil d'instal·lar per a d'altres, és instal·lable i utilitzable
sota una gran varietat de configuracions de maquinari, conté
programari que altres trobaran útil, i que s'actualitza quan els
components mateixos milloren.
Moltes distribucions han començat com a sistemes bastant bons,
però a mesura que el temps passa l'atenció per mantenir la
distribució es converteix en una preocupació secundària. Un cas
exemplar és el Softlanding Linux System (més conegut com a SLS).
És molt possiblement la distribució Linux més farcida d'errors i
mal mantinguda disponible; malauradament, també és molt
possiblement la més popular. És, sens dubte, la distribució que
més atenció atreu de molts «distribuïdors» comercials de Linux
que han aflorat per capitalitzar la creixent popularitat del
sistema operatiu.
Aquesta és una mala combinació, de fet, ja que la majoria de les
persones que obtenen el Linux d'aquests «distribuïdors» reben una
distribució Linux mal mantinguda i carregada d'errors. Com si
això no fos prou dolent, aquests «distribuïdors» tenen una
tendència inquietant a anunciar enganyosament «característiques»
no funcionals o extremadament inestables del seu producte.
Combinat això amb el fet que els compradors, per descomptat,
esperen que el producte estigui a l'alçada de la propaganda i el
fet que molts puguin creure que és un sistema operatiu comercial
(també hi ha una tendència a no esmentar que el Linux és lliure
ni que es distribueix sota la Llicència Pública General de GNU).
Per sobre de tot, aquests «distribuïdors» en realitat estan
guanyant prou diners pel seu esforç per justificar la compra
d'anuncis més grans i en més revistes; és l'exemple clàssic de
comportament inacceptable sent recompensat per aquells que
simplement no en saben prou. És evident que cal fer alguna cosa
per a remeiar la situació.
A.3. Com intentarà Debian posar fi a aquests problemes?
El procés de disseny de Debian és obert per assegurar que el
sistema sigui de la màxima qualitat i que reflecteixi les
necessitats de la comunitat d'usuaris. En involucrar a d'altres
amb una àmplia gamma d'habilitats i bagatges, Debian és capaç de
desenvolupar-se d'una manera modular. Els seus components són
d'alta qualitat perquè els que tenen experiència en una àrea
determinada tenen l'oportunitat de construir o mantenir els
components individuals de Debian implicats en aquesta àrea.
Implicant els altres també assegura que es poden incorporar
valuosos suggeriments de millora a la distribució durant el seu
desenvolupament; per tant, es crea una distribució basada en les
necessitats i desitjos dels usuaris en lloc de les necessitats i
desitjos del constructor. És molt difícil per a un individu o
petit grup anticipar aquestes necessitats i desitjos sense
l'aportació directa d'altres.
Debian Linux també serà distribuït en suport físic per la Free
Software Foundation i l'Associació Debian Linux. Això proporciona
Debian als usuaris sense accés a Internet o FTP i, a més, posa a
disposició de tots els usuaris del sistema productes i serveis
com ara manuals impresos i suport tècnic. D'aquesta manera,
Debian pot ser utilitzada per moltes més persones i
organitzacions del que és possible d'una altra manera,
l'enfocament serà proporcionar un producte de primera classe i no
en beneficis o guanys, i el marge dels productes i serveis
proporcionats es pot utilitzar per millorar el propi programari
per a tots els usuaris, tant si paguen per obtenir-lo com si no.
La Free Software Foundation juga un paper molt important en el
futur de Debian. Pel simple fet que la distribuiran, s'envia un
missatge al món que Linux no és un producte comercial i que mai
ho hauria de ser, però que això no significa que Linux mai pugui
competir comercialment. Per a aquells de vosaltres que no hi
esteu d'acord, us repto a racionalitzar l'èxit de GNU Emacs i
GCC, que no són programari comercial però que han tingut un fort
impacte en el mercat comercial independentment d'aquest fet.
Ha arribat el moment de concentrar-se en el futur de Linux en
lloc de l'objectiu destructiu d'enriquir-se a costa de tota la
comunitat Linux i del seu futur. El desenvolupament i la
distribució de Debian pot no ser la resposta als problemes que he
esbossat en el Manifest, però espero que almenys cridi prou
l'atenció sobre aquests problemes per permetre que es resolguin.